Després d'un any d'acomiadaments, deutes, retallades, primes de risc, manca de crèdit, pisos que ja no es vendran mai, lloguers que no baixen, venedors de cotxes frustrats, revolucions àrabs, indignats amants del càmping, ipads, iphones, twitters, facebooks, pujades d'impostos directes i indirectes, concursos de creditors, jutjats saturats, centres d'atenció sanitària tancats, documentals sobre la fi dels recursos a la Terra i la superpoblació, i alguna que altra discussió amb la parella.... resulta que el Tió ens caga un govern del PP i, a sobre, diuen que el pitjor encara ha de venir.
Davant d'aquesta catàstrofe gratuïta i sense fi, i no sabent si demà tornarem a menjar calent, ja li he encarregat al carnisser una mitjana de bou de quilo. En català en diem mitjana de bou; i en castellà, chuletón.
Parlem de la carn d'un animal ja adult, d'uns quatre anys, generalment. És d'un vermell fort, fosc, amb greix abundant i entrevetat, pastosa al tacte i amb gust de sang. Ben reposada és tendra i saborosíssima i a la planxa o a la graella és una peça que no té rival entre els diferents talls de l'animal. El seu mateix greix ajuda a coure la carn i li confereix un afegit gustatiu descomunal.
No, no es pot comparar amb la vedella, apreciada, de fet, quasi exclusivament a casa nostra perquè és una carn més suau i rosada. I sí, sí que estem parlant d'un producte apte per fer passar la crisi econòmica del carnisser i enfonsar la nostra més encara.
És imprescindible menjar-se'l calent, ben rostit per fora i poc fet per dins, amb la taula ben parada, com sempre, amb un bon vi d'aquí, que n'hi ha molts, amb un bon pa, una patata al caliu, uns pebrotets del piquillo de qualitat, o de Guernica quan n'és època, o del Padrón o amb el que us vingui de gust, però que us agradi, que us agradi molt i molt. I, sobretot, que sigui de quilo. I disfruteu menjant, que si no ens ho retallen els polítics, potser aviat ho farà un metge.