Quan arribem a Casa Lucio ni el Javier ni el Yago han arribat, així que la Natalie i jo aprofitem per fer a la barra una canya i uns seitons casolans que són ferms, blancs, suaus. Boníssims. Els nois arriben just quan dubtaven si demanar una altra tapeta. Decidim que millor anar a taula i sentir tot el que ens proposaran per sopar. I és que a Casa Lucio no tenen carta escrita: els plats són cantats i explicats pel Lucio, que repetirà la melodia les vegades que facin falta. Escoltem amb atenció. Reposem la informació i comentem la jugada. Què farem?
- Fem com sempre? Compartim uns quants primers i desprès que cadascú prengui el que vulgui, oi? -diu el Yago.
- Molt bé! Us sembla fer l’amanida de pedrers d’ànec amb escarola i encenalls de foie? -afegeix el Javier.
- D’acord! Jo proposo els pastissets d’espinacs amb salsa de gorgonzola -diu la Natalie.
- I jo el platet d’albergínia i parmesà... Piazzola, ha dit, veritat? -dic jo.
-Està bé així... - Ja heu decidit? -talla el senyor Lucio al Javier.
- Sí, sí -contestem tots a l’hora. I demanem el que hem consensuat i també els segons, que són:
                                                                                                                                                                       garrí setinat amb salsa de fruites per al Yago; mango, pernil de Jabugo i foie, per a la Natalie (un plat que s’ha de menjar de baix a dalt per agafar una mica dels tres ingredients i així delectar-se amb la combinació); mini hamburgueses amb salsa de poma i foie per al Javier (gens seques, gens dolces, excel·lents!) i magret d’ànec amb foie per a mi. El vi és un Ribera del Duero recomanat.
I com que crec que si alguna cosa és bona, cal dir-ho, doncs ho dic ben clar: tot el que prenem és realment bo i ens agrada a tots, en especial l’amanida de pedrers i els plats de la Natalie i el Javier, per diferents i sorprenents. I amb aquest ànim donem pas a les postres que, com bons amics, compartim: pastís Selva Negra casolà (no em vaig atrevir a demanar la recepta!), flam de torró de Xixona i mató fresc amb tres melmelades al gust de la cuinera (és a dir, poden variar en funció de la nit). El sopar l’acabem amb infusions, tallats i, no pot ser d’una altra manera, la conversa interessant que proporciona la bona companyia. Susana Fernández Alonso
publicat el 28/02/2010