butxaca

Dijous

Spiritualized celebraran la seva missa de rock i gospel amb altes dosis d'al·lucinació psiquedèlica i ens llançaran a flotar per l'espai. Comunió sublim i a partir d'aquí, comença una jornada marcada per retorns tan remarcables com els d'Archers of Loaf, The Afghan Whigs, Refused o Mazzy Star. Bombino corre el perill de quedar sepultat per l'allau de noms, però la seva recerca de les arrels saharianes del blues i el rock més canònic mereix una menció. El Sonic Youth Lee Ranaldo desplega la seva versió més pop al seu darrer disc, Between the Times and the Tide. Busquen emocions fortes? Provin amb algun dels grups de metal (Sleep, Wolves in the Throne Room) o potser amb la batedora rítmica dels gallecs Unicornibot. //OV

Divendres

Podríem enfangar-nos amb la pertinència dels retorns d'artistes retirats i amb la indústria de la nostàlgia en general, però quan el que reapareix és Jeff Mangum, muts i a la gàbia. Els dos elapés de Neutral Milk Hotel són motius suficients per atorgar-li el títol d'actuació més esperada d'un dia que, no obstant això, també compta amb algun nom semiamagat ben reivindicable: l'homenatge al "Third" de Big Star és un dels esdeveniments especials del festival, ja que el perpetra una banda que, a més de comptar amb Jody Stephens, aglutina membres de, entre altres, The dB's, Young Fresh Fellows i REM; els novíssims Milk Music vénen d'Olympia i evoquen Hüsker Dü, Dinosaur Jr i el catàleg de SST, per tant són la meva esperança eixelebrada del dia; Beach Beach, laietano-mallorquins amb un debut il·lusionant, són l'aposta local. //BB

Dissabte

Bradford Cox, l'atípic frontman de Deerhunter, lluirà la seva cuirassa de pop domèstic i lisèrgic amb el projecte Atlas Sound. Altres ports recomanables: el folk a carn viva de Josh T. Pearson; l'indie rock d'ambientació hipnòtica que practiquen Real Estate; l'atac concentrat de Lisabö (Animalia Lotsatuen Putzua fa presagiar que el concert de la banda d'Irun serà un polvorí); Father John Misty, o com Joshua Tillman abandona el tamboret de la bateria de Fleet Foxes i es transmuta en un respectuós i convincent revisitador del folk que li ha donat de menjar. Respecte per a cavallers amb la reputació incendiària de Michael Gira; els reformats The Pop Group, de Mark Stewart –amb Y (1979) en primera línia de flotació– i el concurs de la històrica cantautora canadenca Buffy Sainte-Marie. //DR