butxaca

El D'A i la Filmoteca de Catalunya dediquen una retrospectiva a Claire Denis. Es tracta d'una oportunitat única per apropar-se a l'obra de la cineasta francesa. I és que, tot i que estimada per la crítica més exigent (és un clàssic de les llistes de Cahiers du Cinema o Sight & Sound, per exemple), el seu cinema ha necessitat 14 pel·lícules i 23 anys per arribar a les sales comercials espanyoles: només Una mujer en África (2009, estrenada el 2011) es va fer un lloc a la cartellera.

Mentrestant, només la tasca d'alguns activistes com els responsables del desaparegut CineAmbigú ha permès que l'obra de Claire Denis ens arribés com havia d'arribar: en 35 mm i a la pantalla gran.

I és que Claire Denis és una d'aquelles cineastes que paga la pena descobrir al cinema: a la recerca de l'espectador per la via sensorial, la directora francesa construeix l'experiència fílmica  a partir de plans llargs, del xoc de contrastos i de la música (gairebé sempre a càrrec d'Stuart A.Staples de Tindersticks).

L'obra, crua, amb càrrega política i altament poètica, sovint gira a l'entorn de temàtiques relacionades amb la immigració i el colonialisme, i en general està travessada per la confrontació cultural pròpia del món globalitzat. Tot i que nascuda a París, Claire Denis va créixer a diversos paisos de l'Àfrica colonial (Burkina Faso, Somàlia, Senegal i Camerún), on el seu pare treballava com a funcionari del govern francès. Al seu debut, Chocolat (1988), Claire Denis se submergia en la seva biografia per explicar una història d'europeus a l'Àfrica desbrossada d'exotisme, ben lluny del que es pot veure a Memorias de Africa (Sydney Pollack, 1985), per exemple. Des d'aquí, Claire Denis ha desenvolupat una obra cinematogràfica amb fites com tan remarcables com Beau travail (1999), Trouble Every Day (2001) o L'intrus (2004). A més d'aquesta retrospectiva, el D'A també programa la seva pel·lícula més recent, Aller au Diable.