butxaca

El festival de documental musical està d'enhorabona. No només perquè arriba a la seva desena edició sinó sobretot perquè ho fa plenament consolidat en el calendari de cites culturals de la tardor barcelonina. Arribats a aquest punt, l'organització ha decidit repescar algunes de les cintes més emblemàtiques que en darrers anys han passat pel certamen: dins aquesta secció es podrà veure The White Stripes: Under Great White Northern Lights i 1,2,3... Standstill, entre altres, i a la sessió de clausura es passarà In-Edit Get What You Want, una peça commemorativa realitzada especialment per l'ocasió.
Com cada any, s'ofereix una retrospectiva d'un documentalista de renom internacional, paper que enguany jugarà el britànic Julien Temple que, a banda, oferirà una classe magistral. Entre les pel·lícules de Temple que s'exhibiran es troben Joe Strummer: The Future Is Unwritten, a l'entorn del líder de The Clash, Oil City Confidential, la història de la banda de pub-rock Dr. Feelgood o un retrat del crisol músico-cultural de la capital anglesa sota el nom de London: The Modern Babylon.
Però hi ha molt més i per a tots els gustos: malgrat la degustació d'un bon documental musical no necessàriament precisa d'una empatia especial envers la banda o estil representat, sempre hi ajuda. Així, al menú hi ha retrats d'un dels col·lectius essencials del hip-hop dels 90 (Beats, Rhymes & Life: The Travels of A Tribe Called Quest), mirades a la tràgica existència del líder de Morphine (Cure for Pain: The Mark Sandman Story), a la figura de Sixto Rodriguez, cantautor psycho-funk de culte (Searching For Sugar Man), o a l'inclassificable líder de The Auteurs (Art Will Save The World. A film about Luke Haines).
Una edició més, també hi ha lloc per a pel·lícules dedicades a figures anònimes: és el cas d'una oblidada cantant lírica dels anys 20 que de la mà de la seva besnéta, Eulàlia Domènech, tindrem l'oportunitat de conèixer a Conxita Badia no existeix. I una altra personalitat femenina és la protagonista de Grandma Lo-fi: The Basement Tapes of Sigrídur Níelsdóttir, cinta que ens aproxima a una anciana islandesa que ha dedicat els darrers anys a gravar domèsticament les seves pròpies cançons, que es mouen entre la dolçor i quelcom inquietant. Tota una epifania.