Després de catorze edicions, el Mecal, Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, s'ha consolidat com la cita de referència en la difusió de cinema de petit format a casa nostra. Condició que s'ha guanyat, any rere any, grà cies a una programació cuidada, extensa i oberta a tots els gèneres i formats. Un reflex fidel de la riquesa temà tica i estètica que viu el format curt, malgrat les eternes dificultats que té per trobar espais d'exhibició.
Del 12 al 29/04, repartits entre les sis seus que acullen el Mecal es projectaran més de 350 curtmetratges, procedents de més de 35 països diferents. El festival manté tres categories competitives que optaran al premi del públic i dels respectius jurats: internacional –obres de ficció i animació procedents d'arreu–, obliqua –l'espai per les apostes més arriscades i experimentals– i documental –gènere que també sembla viure un moment à lgid en format curt–.
El nombre ingent d'obres seleccionades i la seva diversitat temà tica i estilÃstica, fa estèril qualsevol intent de comentari detallat de la programació i, més, en un espai reduït com aquest. Però, com acostuma a passar amb els festivals de cinema, el repà s dels continguts de les seccions paral·leles resulta el mètode més eficaç de copsar la personalitat del certamen. Què hi trobem? Una retrospectiva a François Ozon, un dels directors més atractius de l'actual cinema francès. Un programa dedicat a la producció alemanya, paÃs convidat d'aquesta edició, que inclou una selecció de curtmetratges de cineastes tan destacats com Rainer W. Fassbinder, Fatih Akin o Werner Herzog, un especial d'animació i una selecció dels millors curts del festival Interfilm Berlin. A més, una llista de catorze programes especials entre els quals hi trobem tÃtols tan suggeridors com: "Oh my God there is no future" (diferents interpretacions i visions, amb més o menys humor, sobre la fi del món), "Nerd, frikis i altres rareses humanes", "Sóc un loser amb superpoders" (un homenatge als antiherois), "Pluja daurada" (relats i imatges que van del sexe més cà ndid fins a les desviacions més depravades) o "Curtmetratges de culte" (amb obres de VÃctor Erice, Nacho Vigalondo o Didier Flamand).
Joan Leon
publicat el 19/03/2012