butxaca

L'agenda cultural de Barcelona

 

El caballero oscuro: La leyenda renace

Cine
EUA. 2012. 165 min.
Director: Christopher Nolan
Guió: Jonathan Nolan, Christopher Nolan
Intèrprets: Christian Bale, Michael Caine, Gary Goldman, Tom Hardy, Anne Hathaway, Joseph Gordon-Levitt, Morgan Freeman, Marion Cotillard
 
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Correu electrònic  Recomana     
You need Flash player 8+ and JavaScript enabled to view this video.

Sinopsi

Han passat vuit anys des que el Batman va desaparèixer en la foscor i va passar de ser un heroi un fugitiu. El Cavaller Fosc ho va sacrificar tot pel bé de tots. Però tot canvia amb l'arribada del Bane.

Ressenya

El viatge de Chris Nolan i Batman arriba al seu final. Han estat moltes les expectatives que ha generat el film, que tenia la duríssima missió de donar un final digne a la trilogia que ha dut el cinema de superherois i el blockbuster estiuenc a un nou nivell de foscor i desassossec. I aquí un se sent temptat a dir que El caballero oscuro: la leyenda renace (a partir d'ara …Rises) fracassa. Però anem per parts.

Perquè durant gran part del seu metratge, …Rises és un espectacle fosc i majestàtic, un còctel d'acció trepidant i tensió dramàtica, trufat d'exhuberància èpica i amb un ambigu i polèmic discurs social. L'hipertrofiat Bane (Tom Hardy) posarà Batman en tessitures mai vistes fins alhesores, en especial en una seqüència superlativa on nosaltres, com a espectadors, arribem a tastar tota la potència de la musculatura del villà (una baralla física, tensa, pesant on, per una vegada i sense que serveixi de precedent, fins i tot Hans Zimmer ha de callar) davant de la mirada horroritzada de l'enigmàtica, cínica i ambígua Selina Kyle, una Anne Hathaway que esdevé, de bon tros, el millor paper de la pel·lícula.

…Rises està trufada de moments brillants: la presentació de Bane, digna del millor James Bond; un emotiu speech d'Alfred a un Bruce Wayne depressiu; Gotham City caminant cap a l'abisme a passos de gegant. Però aquestes seqüències extraordinàries s'alternen amb algunes resolucions més aviat maldestres, i tot plegat acaba fent pudor d'autocomplaença. En general, al tram final de la pel·lícula li sobren sorpreses d'última hora i girs (in)esperats. Massa preocupat de no destapar el pastís, a l'il·lusionista més gran del cinema actual li falla el truc final i lentament, la pel·lícula perd l'equilibri i descendeix cap a l'anodí.

Oliver Villanueva
publicat el 20/07/2012

Emporta't aquesta pàgina

Contingut patrocinat

Pere Riera

Entrevista Pere Riera

El paral·lelisme entre la situació actual i la dels anys 30 fa esgarrifar

Editorial

Diuen que el patrimoni implica responsabilitat. I és cert. Tan cert com que triar generalment vol dir...


Amb el suport de:escut_generalitat