butxaca

Elena i Vladimir: un matrimoni (bergmanià?) madur que viu amb fredor en un apartament luxós, gràcies a la capacitat adquisitiva d'ell. Ambdós tenen fills â€“ja adults– d'anteriors relacions. El fill d'Elena viu en un barri marginal, amb la seva dona, dos nens i moltes precarietats. La filla de Vladimir és hedonista i despreocupada. 

Andrei Zvyagintsev ja va demostrar en els seus anteriors treballs la capacitat inusitada que té per crear atmosferes angoixants en escenaris aparentment naturals. De la gestualitat quotidiana i en principi inofensiva, a través de la posada en escena sàvia –magistral en aquest cas–, el que se'ns mostra esdevé un pou de desconfiança –i abjecció, ben bé, aquí. 

Rau en Elena un esperit tràgic. L'ús del fora de camp, el soroll de fons –alguna cosa més que soroll de fons, de fet–, la magnífica omnipresència del silenci, la moral dels personatges... omple Elena d'una profunditat literària, txekhoviana. La situació de la càmera en el lloc adequat en el moment precís fan la resta. Cinema d'alta volada. Adequadíssima música de Philipp Glass.