butxaca

El veterà samurai Hanshirô Tsugumo demana cometre l'harakiri a la residència de Kageyu, el cap del clan, com a última mostra d'honor i dignitat davant la seva misèria. Kageyu li explica la història de Motome, un jove ronin que va acudir al temple demanant el mateix uns dies abans... A través d'uns flashbacks molt ben travats, sabrem quina és la filiació entre una història i l'altra. 

Com ja va fer a 13 assassins, el prolífic i controvertit Takashi Miike recupera un jidageiki (peces dramàtiques ambientades en el període Edo japonès, del 1603 al 1868), Seppuku, de Masaki Kobayashi, 1962, en un exercici hereditari perfectament lògic. Però si a 13 assassins hi bategava un sentiment quasi bèl·lic, un argument hiperbòlic de lluita de classes, aquí Miike retrata una història lírica i personal, de tints shakesperians. Drama d'interiors amb samurais torturats, que té el seu esclat final, teatral i estetitzat, en l'escena d'acció que resol el conflicte. Miike batega fort. Hara-Kiri uneix tradició i estètica per la via literària i mostra una història d'amor, honor i dignitat plena d'esperit.