butxaca

Després de les notables Nadie Sabe, Still Walking i Air Doll, Hirokazu Kore-eda torna a fer gala d'una singular sensibilitat per transportar l'espectador al sentir d'un infant sense paternalismes ni exageracions tipificades. Amb Kiseki, el director japonès incideix en la possibilitat de fer evolucionar les relacions humanes en la distància (espacial o temporal), mostrant els anhels d'una parella de germans (entre els 10-12 anys) separats geogràficament pel recent divorci dels seus pares. El fantasiós desig d'un miracle en l'encreuament de dos shinkanzen (tren bala) ens despulla la màgia d'aquells moments on l'infant, irremeiablement, creix.
Amb una encertada caracterització dels dos protagonistes (germans a la vida real) i la seva colla d'amics, el film relega els adults a un segon pla. Un pla on la tasca és el respecte per l'aventura de l'infant, l'afecte i la paciència de saber que el temps no compta igual en l'ànima verge d'un nen que en el carregat farcell vital d'una vida adulta. Un al·legat a l'assimilació de la desesperació o el fracàs (un amor no correspost, un desig no acomplert) com a via d'un creixement personal sa.