butxaca

Els plaers del cos es mostren a Shame com una possible eina de deteriorament de l'ànima. Després de l'excel·lent Hunger (2008), la nova pel·lícula del cineasta Steve McQueen empra una crua naturalitat en la seva gens moralista descripció vital d'un addicte al sexe que comença a ser conscient de la seva vergonyosa situació just en el moment en què la seva germana retorna a la seva vida. Sense arribar a passar mai la línia ètica en el tractament del patiment aliè, el relat es recondueix tot fent que l'espectador senti el malestar del personatge principal en la seva baixada als inferns. Shame és una proposta sòbria, sòlida i seriosa que en cap cas banalitza la tragèdia i que és filmada sense embuts ni prejudicis per un cineasta que arrisca amb tot; ja sigui amb un impecable tràveling pels carrers de Nova York o plantant la càmera en una conversa crucial dins un restaurant. La pel·lícula, a més, compta amb uns intèrprets que es despullen de manera metafòrica i literal al servei dels seus personatges: un estremidor Michael Fassbender i una esplèndida Carey Mulligan que, entonant el "New York, New York", ens regala una de les escenes més intenses del film.