Fa anys, quan encara crèiem que Prison Break era la millor sèrie de la història, només hauria calgut dir que el seu protagonista, Wenworth Miller, era l'autor del guió per vendre aquesta pel·lícula. Afortunadament, el hype va passar i ara Miller pot sotmetre's a judici públic sense que la seva condició d'estrella televisiva influeixi en el resultat. Sense desmerèixer el seu treball per escriure una història tan deliciosament perversa com Stoker, cal reconèixer que és la tasca de Park Chan-wook darrere de la càmera la culpable que aquest thriller apunti més alt del que en un principi semblava.

I és que el director sud-coreà ha aconseguit lliurar una col·lecció d'imatges que, més que veure's, s'oloren, s'assaboreixen i es toquen. Una experiència de cinema sensorial que subratlla massa però que hipnotitza quan entres en el seu joc. Una cosa que passa especialment quan apareix Matthew Goode en pantalla, que recorda molt el Ryan Gosling de Drive, tant per la seva sensualitat innata com per la seva capacitat per eclipsar sense badar boca un repartiment que té Nicole Kidman i Mia Wasikowska al capdamunt de la llista.