Adaptar una novel·la com Anna Karenina no és un repte fàcil, però Joe Wright s'atorga el dubtós mèrit de no haver triat ni una sola de les decisions que permetrien aprofundir en la psicologia dels personatges de Tolstoi. Wright opta per una posada en escena teatral i efectista, una atmosfera ridículament còmica, uns personatges convertits en caricatures d'ells mateixos i un respecte minuciós de la trama, però tan sols en la seva superfície. Potser algú el podria haver avisat que la grandesa d'una obra com Anna Karenina no està tant en la història que explica, sinó en la seva ànima: els conflictes interns dels personatges. Despullada d'aquests elements, aquesta superproducció naufraga des de la seva gènesi i queda reduïda a una banal, supèrflua, espectacular i avorrida història de fulletó.