El saber popular diu que els diners no fan la felicitat però hi ajuden. Un principi incontestable que no deixa de tenir matisos. A les arts escèniques, per exemple. En aquest terreny, imaginació, enginy i creativitat són tan o més importants. Una evidència que es constata en una temporada escurçada per les retallades i que, malgrat tot, contrasta pel gruix de propostes memorables i de relleu que s'han pogut veure.
El contundent Coriolà d'Àlex Rigola i el commovedor Incendis d'Oriol Broggi formen part d'aquells muntatges que més d'un recordarà per sempre més. De la mà de joves valors com Iván Morales o la parella Nao Albet i Marcel Borràs han arribat dues de les sorpreses més agradables de la temporada: Sé de un lugar i La monja enterrada en vida.
El fet d'haver d'ajustar-se el cinturó també ha comportat que minvés la presència de produccions internacionals, però Declan Donnellan i Patrice Chéreau van oferir dues peces tan esplèndides com La tempestat i La nuit juste avant les forêts, respectivament.
A tot això, hi podem afegir tres muntatges de dramatúrgia contemporà nia que han deixat un bon regust en aquest tram final: Imatges gelades, de Kristian Smeds, a la Beckett; L'habitació blava, de David Hare, al Romea; i L'ombra al teu costat, de Marilia Samper, dins del programa T6 del TNC.
Un corol·lari de muntatges en els quals la contenció de mitjans no els ha restat capacitat de transmetre i emocionar. Unes posades en escena, en la majoria dels casos, tan sòbries com colpidores. Unes propostes que posen de manifest que, amb independència dels pressupostos, el talent és el més imprescindible dels recursos. Esperem que no sigui escàs perquè tot fa pensar que de cara a la propera temporada haurem de continuar fent més amb menys.
en PDF
Imprimeix-la
