Desesperat per les retallades pressupostàries en el sector de la cultura, Antonio Manfredi, fundador i director del Museu d'Art Contemporani de Casoria (una població a tocar de Nàpols), anunciava, a mitjans d'abril, una estrident forma de protesta: cremar les obres del museu, a raó de tres per setmana. El 17 d'abril, la primera peça en quedar convertida en cendres va ser un quadre de l'artista francesa Séverine Bourguignon, que n'havia donat el consentiment i va seguir l'esdeveniment per Skype. Amb ella, els mitjans d'arreu amb unes imatges que han donat la volta al món.
Primari i essencial, el magnetisme del foc i el poder evocador de les flames té arrels profundes. Una amalgama d'antagònics que ens defineix i ens interpel·la. El mateix que fa llar i crea caliu, destrueix i anorrea. Assola i purifica. Per això, les flames en contacte amb obres d'art creen aquest impacte tan potent. D'un racó de la província de Nàpols, a les pantalles globals.
Set dies després d'aquell rebombori global, a punt de tancar aquest número de maig, contactem amb el museu i ens informa que han portat a terme la crema de cinc noves obres d'art. La repercussió d'aquestes noves cremes als mitjans ha estat nul·la.
Més enllà del contingut i oportunitat de la protesta italiana, l'aparició i immediata desaparició dels focus posa de manifest l'astorant capacitat dels engranatges informatius per cremar literalment els afers en qüestió d'hores. De la suggestió del foc, al poder de la velocitat.