Selecció Butxaca

Obra-Col·lecció. L'artista com a col·leccionista

Exposicions

Fundació Foto Colectania

Desa a La meva agenda

Obra-Col·lecció. L'artista com a col·leccionista

Avui en un sol dia es produeixen més imatges que les que es van fer en tot el segle XIX. Aquesta saturació porta molts artistes a un punt d'inflexió: treballar reinterpretant les imatges ja existents. Vivim inserits en un món eminentment visual on el paper de la fotografia està en plena transformació. Dues exposicions aporten llum a aquesta realitat actual.

Penjar una càmera del coll del teu gat perquè faci fotos del seu dia; aprofitar càmeres de seguretat per enregistrar un videoclip de la teva banda de música; adoptar el rol de fotògraf a un joc de realitat virtual i col·leccionar reportatges sobre els alter egos de la gent que hi participa; rastrejar google street view per trobar imatges on es fa patent la marginalitat de la societat; practicar el "turisme extrem" fent muntatges delirants d'imatges de nosaltres mateixos en el context de volcans en erupció... Aquests són exemples del treball de Nancy Bean, The Get Out Clause, Roc Herms, Jon Rafman i Thomas Mailaender, un tast dels més de 70 artistes que podem trobar a l'exposició D'ara endavant. La mostra es va presentar a Les Rencontres de Photographie d'Arles i ara arriba a l'Arts Santa Mònica per sumar una reflexió cultural en el marc del macroesdeveniment del Mobile World Capital. Citant Joan Fontcuberta, un dels cinc comissaris: "És una exposició ambiciosa que no pretén una anàlisi crítica sinó una mirada fresca i actual. Explorem nous camins on la imatge ja no és analitzada pel seu valor de veritat o memòria. Preval l'instant indecisiu i un nou paradigma estètic."

Per la seva banda, la Fundació Foto Colectània, també fa una interessant aportació a aquest debat a la mostra Obra-Col·lecció. La superació de la imatge individual com a unitat expressiva dóna pas a l'interès per les obres seriades, per la poètica de l'enumeració. Una reacció crítica davant la saturació d'imatges en la societat contemporània fa moure molts artistes cap a una nova necessitat expressiva que intersecciona els conceptes de creador i col·leccionista. Així, l'exposició compta amb més de 5.000 imatges en només 10 obres. A Sunset Portraits, Penélope Umbrico va constatar que les postes de sol eren les imatges més recurrents del Flickr i en va col·lectar centenars de fetes el mateix dia, totes de gent d'arreu del món però elaborades amb el mateix patró estètic. El qui també ha utilitzat imatges de Flickr és Joachim Schmid a Other's People Photographs, aquest cop intentant "ordenar el món" a través de 96 llibres fotogràfics de temàtica arbitrària (de l'estil de Happy Birthday, November 5th, 2008 o Sunset) que categoritzen tres anys de recerca: voluntat enciclopèdica mesclada amb pura banalitat. D'altra banda, l'obra de l'artista canadenca Eva Cadieux representa el súmmum de la idea de l'exposició: una col·lecció de fotos de col·leccionistes.

Totes dues exposicions posen de manifest un corrent artístic que s'inspira en l'ecologia visual enfront de la bulímia d'imatges que ens empassem cada dia. El gust per reinterpretar imatges trobades, de jugar amb elles o d'explorar els nous espais creatius que ens ofereix la revolució digital són aspectes que fan trontollar les bases del gènere fotogràfic. Una tendència que no té marxa enrere i que obre finestres cap a noves narratives. Les dues exposicions comparteixen un interessant programa d'activitats paral·leles amb taules rodones, conferències i tallers que aprofundeixen en tots aquests aspectes de la mà dels comissaris, artistes i professionals digitals. Cira Pérez Barés
publicat el 21/02/2013