butxaca

El Macba presenta una proposta amb tres exposicions articulades al voltant de la idea de la construcció de la ciutat i la relació de l'urbanisme i la cultura. Un tema del que el mateix museu n'és un exemple, i que ara posa a debat a través de la mirada de creadors com l'artista Gordon Matta-Clark, l'escriptor Jean Genet, l'arquitecte Le Corbusier o el cineasta Robeto Rossellini.

Gordon Matta Clark va morir amb només 35 anys, una vida curta per a un artista que va ser, malgrat això, un dels renovadors de l'art contemporani dels setanta. El Macba conserva un dels fons més importants de l'obra de l'artista de la qual només ens queden els registres i documents. Matta-Clark intervenia en edificis pendents d'enderrocs amb un exercici de denúncia de l'especulació del sòl. Els seus impactants building cuts ens han deixat imatges d'edificis foradats amb formes geomètriques retallades en sostres, parets i estructures. Una estètica brutal que concentra la metàfora de l'equilibri fràgil del creixement de les ciutats.
L'obra de Matta-Clark exposada a la sala central s'emmarca en aquest circuit expositiu per dues ciutats i dos moments: la Barcelona dels anys trenta i el París de finals dels setanta.
Le Corbusier i Jean Genet van visitar la nostra ciutat en una època en què el barri xino bullia d'humanitat. Les idees higienistes del primer van fer pensar en un canvi radical del qual ens en queda testimoni en un impressionant diorama que ens mostra una Barcelona projectada per l'arquitecte gairebé irreconeixible si no fos pels límits naturals del mar i Collserola. Genet, en canvi, va quedar fascinat per la vida canalla del Raval i pel context creatiu del moment, que l'exposició mostra amb peces d'artistes com Dalí, Tàpies o Miró.
I de Barcelona a París, del Raval al barri de Le Marais, del Macba al Centre Georges Pompidou. La darrera de les exposicions ens mostra el moment de la inauguració d'aquest emblemàtic centre cultural l'any 77, a través de la càmera de Roberto Rossellini, a qui es va encarregar un documental que testimoniés la construcció de l'edifici i la seva posada en marxa. El cineasta fa un exercici clínic i escèptic i deixa patent, en la que seria la seva darrera pel·lícula, el difícil encaix entre les teories de la difusió de l'art i les dinàmiques de la societat de la cultura de masses.

publicat el 19/06/2012