Avui la bÃblia és a
YouTube, és el referent col·lectiu, l'imaginari sota el qual coneixem el món. L'exposició Pantalla Global tanca una etapa on el CCCB s'ha erigit com a precursor i innovador del cinema exposat. Pel camà han passat moltes coses, les pantalles han canviat la nostra vida, la nostra cultura. Els avenços tecnològics han permès diversificar-ne els usos i modificar els nostres hà bits fins al punt que sense pantalla no hi ha món. Enfocant desenfoquen i allò que no es filma no passa, i configura els buits de la història. Forats foscos de la memòria que conviuen amb les imatges icòniques que han definit els moments clau de la humanitat. Progressivament l'espectador pren partit, és un espectador emancipat i interactiu que produeix i crea i es mostra al món a través dels nous canals. Hem passat de la pantalla unidireccional a l'à gora audiovisual on tothom es converteix en protagonista o realitzador.
Aquesta exposició parla de tot això amb una encertada i sorprenent capacitat de sÃntesi i ho fa a través d'à mbits temà tics on la imatge i les pantalles han jugat un paper clau. La història, l'escenografia polÃtica, la publicitat, l'esport, l'horror, el sexe, el fenomen de la vigilà ncia i la pantalla com a instrument de control i, finalment, el món lúdic on les noves tecnologies i la realitat augmentada prenen el protagonisme.
En paral·lel, el Contracamp: tothom qui vulgui pot afegir el seu vÃdeo emmarcat en un d'aquests temes i veure'l exposat al CCCB. Dins la sala, a cadascun dels apartats, una pantalla recull en temps real els vÃdeos que els participants vagin penjant a través del web. I encara més, una tercera dimensió és l'exposició virtual, on es pot accedir al contingut de la pantalla global tot navegant des de casa.
De
l'star system del cinema a la "cinematització" de la nostra realitat, aquest és el salt mortal que planteja pantalla global.
Gilles Lipovetsky i
Jean Serroy són els autors del llibre homònim en què es basa l'exposició i que porta el segell inconfusible d'
Andrés Hispano, el tercer comissari de la mostra.
Cira Pérez Barés
publicat el 19/01/2012