L'afany per aconseguir allò inaccessible, per l'autosuperació i el desafiament dels lÃmits fÃsics que comporta la construcció en alçada ha acompanyat l'ésser humà des de l'inici dels temps. Per això la mostra comença amb el mite de la torre de Babel, un "fracà s" arquitectònicament parlant, que desemboca, però, en el que fins avui dia es considera un triomf: la torre Burj Khalifa a Dubai, la més alta del món, amb 828 metres d'alçada. Un triomf evidentment tecnològic i, sobretot, simbòlic.
La conquesta del cel i la representació del poder (religiós o civil) és l'objectiu que han perseguit totes aquestes construccions al llarg de la història. Des de les catedrals cristianes o els minarets musulmans, passant per les torres civils del nord d'Europa i sobretot per la preponderà ncia de l'escena nord-americana amb els gratacels de Chicago i Nova York, icones de modernitat fins a la dècada dels noranta, quan el relleu de la innovació arquitectònica va passar a situar-se a l'Extrem Orient i a l'Orient Mitjà . Per il·lustrar-ho, la mostra reuneix nombroses fotografies, dibuixos, gravats, entrevistes filmades i, sobretot, un gran nombre de maquetes, vuit de les quals han estat realitzades especialment per a l'ocasió.
Maria Merino
publicat el 19/06/2012
Últims dies
Espanya
al meu calendari