butxaca

Setembre de 2010. L'autor rep un encàrrec editorial: escriure setmanalment un conte de 5.000 caràcters com a màxim -dues pàgines i mitja-. El repte l'estimula, i Francesc Serés s'autoimposa una altra regla: que tractin sobre l'amor. A partir d'aquí es desplega un ventall d'històries d'extensió minúscula i profunditat majúscula. No hi ha falsos tòpics ni sucre candi: cada tres pàgines s'obre una finestra a un món real i complex que es tanca de cop amb finals contundents. Els dits s'aturen abans de girar el full, i així cada vegada. L'amor no és en la majoria dels casos un tema explícit, però impregna tot el llibre amb una aroma agredolça. Diametralment oposat a les novel·les romàntiques plagades de tòpics i de convencions, el llibre captura al vol moments subtils, imatges cristal·lines, sentiments plens de matisos, persones úniques i universals alhora. L'edició de Quaderns Crema afegeix tres contes més al recull inicial; un total de trenta-set relats que es llegeix a tota velocitat perquè el format breu i l'estil límpid de l'autor de la Franja entren directes a la vena.