butxaca

Ressenya

En Ned és un expert en demolicions que aparentment ho té tot: una dona bonica, una casa agradable i una feina que l'apassiona. Tot i així, el seu món comença a trontollar fins que s'acaba esfondrant del tot, ben bé com les cases que ell fa saltar pels aires amb tant d'entusiasme. Fa mesos que no pot dormir, presa dels malsons. Potser perquè s'ha adonat que algú li està fotent les coses, i això el té neguitós. Simplement, de mica en mica, van desapareixent. Un dia és la seva col·lecció de llibres d'aventures, un altre dia el tallagespa, la font del jardí... Com s'explica, això? En Ned sospita de la seva dona, la Joy. Ella ja no l'estima com abans (o potser és que ja no l'estima, a seques), i en Ned ho ha detectat. Els malsons, les desaparicions, el seu matrimoni en decadència... tot plegat el fa parar boig, el porta a un extrem en què seria capaç de fer qualsevol disbarat. I és precisament d'això que parla el text de Jez Butterworth, d'aquesta música de fons que no podem silenciar i que ens va corrent per dins, mentre fem veure que tot va bé. I encara no hem completat el quadre! Falta la Joy, l'esposa que, després d'una dècada de matrimoni asfixiant, contempla la desfeta del seu marit amb sornegueria. Ella necessita emocions fortes, desitja una vida plena d'aventures, i és aquí que apareix en Dale, el veí i el vèrtex que tanca el triangle amorós. 
"El millor d'aquests personatges és que no tenen res d'extraordinari. Són gent molt normal, viuen d'una manera més o menys còmoda, atrapats en aquesta societat del benestar que gairebé t'obliga a creure que ets feliç", diu Magda Puyo. La directora del muntatge el defineix com un thriller d'emocions: "Tots tenim desitjos que no gosem materialitzar, i els tanquem en un armariet dins del cap. Tots intentem amagar els conflictes, tapar la realitat del que està passant... però no es pot. Tot acaba sortint a la llum". Potser és per això que el públic s'acaba reconeixent dalt de l'escenari: "T'hi sents identificat. Nosaltres actuem de la mateixa manera, amb la diferència que quan es tracta de nosaltres ens ho prenem molt seriosament. Però quan ho veus des de fora, et sembla patètic i et fa riure". Sí! Perquè se'ns havia oblidat mencionar que Parlour song és una comèdia! "Té uns diàlegs molt divertits, està escrita amb una precisió i una agudesa increïbles", diu Puyo.