Hi ha una expressió en l'argot televisiu, "saltar el tauró", que s'utilitza per identificar el moment concret en què l'argument d'una sèrie passa de ser creïble a convertir-se en una paròdia absurda. El cinema, en ocasions, també pateix d'aquest problema, i poques vegades ho podem veure amb tanta claredat com a Trance, la nova pel·lícula de Danny Boyle protagonitzada per James McAvoy, Rosario Dawson i Vincent Cassel.

Un film que comença com un excel·lent thriller sobre el robatori d'un Goya en una subhasta que, de sobte, i sense avisar, es transforma en el típic títol d'un guionista primerenc que creu que el seu treball serà millor com més girs sinuosos presenti. Una cosa que es perdonaria si tot això ens portés a un final espectacular que justifiqués l'embolic. No seria la primera vegada que caiem en el parany i, a sobre, aplaudim. Però tot se'n va en orris en aquella escena en la qual, gairebé arribat al final, un personatge s'asseu a narrar l'argument que el director no ha sabut desenvolupar amb encert. Explicar en comptes de mostrar, aquest és el tauró de què parlàvem.