Martha fuig de la secta que l'ha tingut abduïda durant un temps. En la seva fugida, troba un nou espai a la casa on sa germana passa les vacances amb el seu xicot. A poc a poc, però, anirà veient que la recuperació del seu propi jo, la superació del trauma, és un camà més complicat del que semblava... L'opera prima de Sean Durkin és una història inquietant que explora el territori de la percepció, la por i la paranoia amb molta elegà ncia. Una primera hora rutilant, en què els flashbacks juguen tant amb la protagonista com amb l'espectador, deixa pas a un final més difús, però, amb tot, molt efectiu.
No és fà cil el que fa Durkin: poblant de silencis les escenes, situant la cà mera al lloc adequat, jugant amb les imatges de passat i present, aconsegueix que l'espectador dubti de si mateix, i tingui, com Martha, la percepció alterada. Una posada en escena imponent, la interpretació brillant de l'esporuguida Lizzy Olsen i la intensitat amb què cada dià leg es concatena amb el següent fan la resta. Arriscada, sens dubte única i força insòlita, Martha Marcy May Marlene és terriblement poderosa.
Abel Ramon
publicat el 17/04/2012
al meu calendari
