Segurament la forma més divertida d’intentar comprendre el món és riure’s del mort i del qui el vetlla, cosa que, evidentment, exigeix la mofa d’un mateix. Aquesta és una de les lliçons d’Hegemonia persecutòria, el recull de vinyetes de Roger Pelàez (La Roca del Vallès, 1972), rapsoda, cantant, emprenyador i col·laborador habitual de fanzines i revistes com el TMEO o El Pèsol Negre. Pelàez és capaç de relacionar en una mateixa historieta l’autoanàlisi paròdica de les relacions paternofilials amb l’opinió política més lúcida i que pensem que sí, que el món és un lloc rar ple de foteses risibles.
Si bé a l’inici del llibre insisteix força en les relacions familiars i els traumes que se’n poden derivar, el recull avança amb acudits brillants que esquitxen tot i tothom. No busqueu perfeccions artístiques ni pretensions lletraferides perquè es tracta del contrari: una bona colla d’acudits exagerats però plens de tendresa, humilitat i enginy.
Si a l’abril vam tenir un allau important de sèries d’estrena, maig…
Més enllà de la cartellera cinematogràfica habitual, a Barcelona hi…
Tot aquell qui senti certa curiositat, una predilecció o un interès…
D’entre totes les pel·lícules, sèries i productes audiovisuals…
"Tot és tan trist que només ho podem portar amb molta ironia", diu…