La nostra tria de llibres del 2016

La febrada de les llistes del millor de l'any és en bona mesura només això, una febrada, però cal reconèixer que no va malament a l’hora d’encarar propostes culturals amb certa base: pel·lícules per veure, discos per escoltar, llibres per llegir. Naveguem a favor de vent i diversos col·laboradors escullen el llibre d’aquest 2016 que els ha marcat més.

SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA, DE NGŨGĨ WA THIONG’O
Raig Verd

No en va Ngũgĩ wa Thiong'o va ser candidat al Nobel que ha arreplegat Bob Dylan: Somnis en temps de guerra (Raig Verd, 2016) ens transporta al mite de la infantesa i la joventut africana, a la realitat dels kenyans que van lluitar contra Hiroito i contra Hitler en nom del rei George, a la política de Harry Thuku i la revolta de Mau Mau. Narrada en primera persona, la novel·la és inclassificable i lleugera com les històries arran de foguera. – Júlia Bacardit






AÑOS SALVAJES, DE WILLIAM FINNEGAN
Libros del Asteroide

Aquest any, una bona colla hem devorat les memòries del periodista William Finnegan, un llibre que, sòbriament, ret comptes d’una vida plena de viatges i perills marcada per l’obsessió pel surf. Malgrat que sempre es manté fidel a l’atrevida intenció de ser un assaig de 600 pàgines sobre aquest esport –o “via”: «el surf no era un “deporte”, era una “vía”»–, Años salvajes arriba a esdevenir una reflexió fonda sobre la decadència tant del cos com dels mites personals, així com, en darrera instància, sobre la mateixa mort. El Pulitzer d’autobiografia del 2016 és i serà un llibre important. – Andreu Gabriel






RECORDA QUE MORIRÀS, DE FERRAN GARCIA
Males Herbes

Si hi ha un llibre del 2016 que m’hagi impactat, és aquest. Amb Recorda que moriràs, Ferran Garcia (Vic, 1971) irromp en el món literari com un torrent salvatge de ploma exquisida i ritme perfecte, amb una trama plena d'intriga fins a la darrera ratlla, un protagonista torturat amb qui malgrat tot empatitzem i patim, una història on el pitjor de la humanitat aflora a cada pàgina al mateix temps que ens emociona amb la certesa d'allò que som i com som. – Helena Martínez Guimet






GERMÀ DE GEL, D'ALÍCIA KOPF
Una veu diferent i potent que parla tant d'expedicions polars com de les coses que no sabem explicar. Explora en l'interior de les coses, a través d'una prosa concisa i un estil de vegades distant, de vegades proper. Amb el gel i el fred com a nexes, Alicia Kopf captiva tant quan parla de les conquestes dels exploradors del pol Nord com de neguits familiars o del paisatge. – Carme Verdoy






EL DOL ÉS AQUELLA COSA AMB ALES, DE MAX PORTER
El dol és aquella cosa amb ales, de Max Porter, ha sortit a finals d’any i podria passar desapercebut; és petit, no se n’ha parlat massa, és d’una editorial nova... però aquesta novel·la breu amb tocs de faula i poesia mereix ser llegida i rellegida. És una de les rareses més sensacionals de l’any. – Ada Bruguera






L’ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND, DE RICHARD FLANAGAN
Raig Verd

Editors de la penúltima Nobel; traductors d’Echenoz; valents editors d’autors africans sense gaires precedents… L’equip de Raig Verd mereix estar a qualsevol llista de millors llibres de l’any. No només per tota aquesta tasca editorial, sinó també per haver-se atrevit, aquest 2016, amb un dels grans autors anglosaxons dels últims anys: l’australià Richard Flanagan. L’estret camí cap al nord profund, guanyador del Man Booker Prize el 2014, narra la història del soldat Dorrigo Evans, confinat al Ferrocarril de la Mort, una lína ferroviària entre Tailàndia i Birmània que l’imperi japonès va fer construir a milers de presoners de guerra. Una lectura impactant, gens indiferent, que retorna la fe en la literatura més significativa. – Abel Ramon






CONSUMITS, DE DAVID CRONENBERG
Anagrama

A Consumits s’hi alberguen moltes de les obsessions del primer cinema de David Cronenberg, que el cineasta i, ara, escriptor canadenc aconsegueix articular de nou sense que res del que hi exposa soni a pastitx autocomplaent. Una col·lecció de barbaritats (automutilacions caníbals amb tallaungles, pulsions eròtiques amb satisfaccions quirúrgiques o una fixació malsana pels insectes) que l’autor uneix amb autoconsciència. – Xavi Arnaiz






A CONTRALUZ, DE RACHEL CUSK
Libros del Asteroide

Potser la narradora de Rachel Cusk no és la persona amb qui voldries passar més estones de la teva vida, però el cert és que l’última novel·la de la canadenca sorprèn tant pel plantejament com per la construcció de la narració. Un tema més antic que la sopa d’all –la recerca de la pròpia identitat– es presenta d’una manera tan arriscada com solvent, i la subtilitat aparent de Cusk acaba calant fort. – Irene Pujadas






EN AQUESTA PART DEL MÓN, DE GUILLEM SIMÓ
A Contra Vent

Misantrop, solitari, melòman, escèptic, desesperançat, lúcid, culte i amb mala llet, en aquest dietari Guillem Simó es lliura a l’autoanàlisi amb una escriptura eixuta, aforística i sense bri d’arrogància ni pedanteria. És impossible no estimar una veu tan coherent, propera i honesta que guanya interès a mesura que avancen els anys, cosa del tot natural ja que si a viure se n’aprèn amb el temps, a escriure sobre la vida també. – Gerard Segura